Com convidats que ningú no coneix, acabats d’arribar a una festa que ja s’ha acabat però tot i així optimistes i ridículament pacients. Aquesta obra potser parla de nosaltres, aquells dels qui no parlarà mai ningú. Nosaltres, que escurem el cul de les ampolles i pessiguem amb un dissimul ridícul les restes del pastís que d’altres no han volgut. Nosaltres, que allà drets vora la porta observem sense pressa les taques enganxifoses sobre la moqueta i les arribem a trobar boniques. Nosaltres, que no entenem…que fins i tot odiem, la física quàntica. 

Aquesta obra potser parla simplement de persones que es troben i es reconeixen mútuament com a membres d’una mateixa espècie i es somriuen perquè saben que un cop acabada la festa ja no hi ha res perdre…

Snorkel es una clatellada irònica a la nostra manera de viure, a la manera de relacionar-nos entre nosaltres i també com a espècie, amb la Terra que ens acull. Un text brillant amb personatges que viuen les nostres vides, que sobreviuen perseguint la pastanaga d’una festa que, ho volguem acceptar o no, ja s’ha acabat.

Fitxa tècnica: