Thelonius Monk: Straight no chaser

Thelonius Monk: Straight no chaser

Cineclub Diòptria amb la Joventuts Musicals de Figueres |

24è Festival de Jazz |

Diumenge 17 de juny a les 18h |

ENTRADA LLIURE |

El misteri Monk

L’inici és intens, directe i sense preàmbuls: Thelonious Monk a l’escenari interpreta “Evidence”, es posa dempeus i gira sobre sí mateix com una baldufa, movent els braços espasmòdicament, posseït per la música. Charlie Rouse acaba el seu ‘solo’ i ell, com tornant a la realitat, corre a asseure’s davant del piano per seguir amb la peça, colpejant les tecles (amb Monk queda clar que el piano és un instrument de percussió) i movent el peu dret frenèticament. La càmera s’atansa i el veiem suant, el rostre coronat amb un dels seus estrambòtics barrets, la boca oberta, el gest convuls. Així era aquest geni del jazz, ésser humà esquiu, músic superlatiu. “Straight, No Chaser” (dirigit al 1988 per Charlotte Zwerin) indaga en la seva vida i obra.

Les imatges dels concerts de Monk (d’un tour del 1967) formen el corpus del film i tenen un poder captivador innegable: gaudirem de clàssics com “Round Midnight”, “Bright Mississipi” o “Epistrophy” veient de prop cadascun dels seus gests, amb les mans plenes d’anells movent-se pel teclat, sovint tocant amb els artells o amb els colzes.

Monk tartamudeja inintel·ligiblement, no acaba las frases … es mostra irònic i agut, però alhora dolç i tranquil, fins i tot resignat, com quan es queixava als productors de l’estudi on assajava de què no li feien cap mena de cas, ni enregistraven quan ell els hi ordenava. Un tarannà que recorda a l’inoblidable trombonista Antoine Batiste de la sèrie “Treme”, on s’evidencia que David Simon i Eric Overmyer (els seus creadors) es van inspirar en Monk per crear el personatge.

Una subtil imatge ens mostra que, malgrat tot, és casi imposible arribar al fons de la seva personalitat. Monk assegut en un avió a punt d’enlairar-se: els seus ulls apunten a l’infinit, impossible saber per on viatgen els seus pensaments; de sobte recorda que ha de cordar-se el cinturó, i tot seguit descobreix (o recorda) que l’estan filmant, mira a càmera i somriu càndidament, com si acabés de despertar d’un somni.

Ho diu el seu propi fill, Thelonious Jr., en un moment del film, on recorda els seus enbadaliments i comportaments erràtics, vorejant l’esquizofrènia: “És francament difícil saber qui era en realitat”. “Straight No Chaser” és un magnífic, bellíssim intent d’esbrinar-ho.

FITXA TÈCNICA

Direcció: Charlotte Zwerin
Guió: Charlotte Zwerin
País: Estats Units
Gènere: Documental
Metratge: 90 min.
Música: Dick Hyman, Thelonious Monk
Muntatge: Christian Blackwood