El cau (Cineclub Diòptria – Beques Agita)

El cau

Dimecres 18 de maig de 2022, 20h30 – La Cate
 
Títol original: El cau
Direcció: Pere Solés
Guió: Pere Solés
País: Espanya
Idioma: Català
Gènere: Documental
Metratge: 90 min.
Intèrprets: Aliou Diallo, Romaysa Touti, i pioners, caravel·les i caps del Cau Sant Cugat de Salt
Fotografia: Aniol Torrents
Música: Josep Thió
Muntatge: Albert Blanch

CICLE BEQUES AGITA 2019-2021 – EN COL.LABORACIÓ AMB L’AJUNTAMENT DE FIGUERES I EL MUSEU DE L’EMPORDÀ

En molts dels nostres pobles hi ha múltiples fronteres interiors que separen la convivència entre diverses comunitats. En determinades places es reuneixen la gent que va arribar fruit de la migració sud-sahariana i parlen entre ells, men- tre els veïns nascut al mateix municipi passen pel seu davant sense saludar-los, com si ells fossin una realitat aliena i no integrada. Alguns d’aquests migrats tenen les seves botigues, les seves carnisseries o barberies que serveixen als de la seva comunitat però, difícilment, entre la seva clientela tenen als habitants autòctons. Aquesta realitat es fa efectiva a molts de pobles, també a Salt on la densitat de població migrada és molt alta. A Salt hi ha zones amb particularitats diverses i hi conviuen gent de múltiples nacionalitats, religions i llengües sense que intercanviïn cap diàleg, ni cap salutació entre elles. Els nous i els vells saltencs s’ignoren com s’ignoren els habitants de tants pobles.

El cau de Pere Solés és una pel·lícula que investiga fins a quin punt és possible integrar als altres. Per explicar aquesta realitat es parteix de el Cau AIEG Sant Cugat de Salt, una entitat que porta seixanta anys d’existència i que s’ha mantingut ferma als principis de l’escoltisme. En una reunió del Cau es planteja el tema de la procedència dels seus membres i es comprova que de les múltiples realitats que conviuen a Salt només n’hi ha una -la dels autòctons- que sembla dominar dins del grup, mentre que hi ha altres realitats del municipi que no han sigut integrades. El gran debat que genera la pel·lícula radica en com acosta l’altra dins les activitats i com fer de l’altra, el nou vingut d’altres cultures o altres religions, en part de les activitats que dur a terme la entitat. Pere Solés parla de la inclusió i converteix

El cau farà de xarnera per aconseguir que el món dels autòctons mons tant distants i tant propers alhora conflueixin i caiguin les barreres o es facin, al menys, una mica mes baixes. Què cal fer per apropar l’altra? Com podem establir un diàleg amb l’altra i com podem convertir-lo en part del grup? Es evident que El cau de Salt és un microcosmos però l’experiència que mostra la pel·lícula no és més que un punt de partida simbòlic però eficient sobre la complexa i, a vegades, difícil experiència que suposa trancar les barreres i convertir la inclusió en una possibilitat.

Pere Solés va mostrar-nos fa tres anys en Ara com el univers real pot arribar a conviure amb l’univers ficcional per dur a terme un trencament de barreres tant pel que fa a l’estil, com al gènere. Ara parlava de la joventut que patia un trasbals alimentari, a El cau continua filmant la joventut però per mostrar les barreres que conviuen en uns mateixos espais urbans. 

El univers documental explora la veritat d’unes situacions, l’espontaneïtat d’unes interpretacions, la implicació d’uns joves en una realitat. El univers ficcional ordena tot el material, dona forma a algunes situacions improvisades i en crea de noves per tal d’establir un relat ordenat que plantegi preguntes obertes als espectadors. El cau segueix aquesta mateixa perspectiva. L’ànima de la pel·lícula és Aliou Diallo, un jove que promou l’existència de preguntes i debats a l’interior del cau. Aliou s’autointerpeta a ell mateix i converteix la seva relació amb les companyes i companys escoltes en el punt de partida d’una experiència que parteix d’un guió, però que obra les portes a la improvisació i a la recerca d’uns camins més solidaris.

Àngel Quintana

Tràiler

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.